Cinefórum Roig DONES CINEASTES – Novembre-Desembre

Continuem amb el cicle de cinefòrums DONES CINEASTESdos divendres al mes a les 20:00, a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34) veurem pel·lícules dirigides per dones, com sempre cinema amb diferents orígens i estils, amb VOSE i amb taquilla inversa. Veniu, gaudireu veient bones pel·lícules i en parlarem. Organitza i modera Raúl Ruiz de Cròniques Kinoki (canal de YouTube).

Les pel·lícules programades per a novembre i desembre són les següents:


– Divendres, 11 de novembre a les 20:00: Adam (2019) de Maryam Touzani (Marroc)

Pel·lícula sobre la sororitat en una societat altament patriarcal. Una mirada sensible i càlida, però sense idealitzar, ni exagerar, sobre la complicada amistat entre dues dones que s’han d’enfrontar a la maternitat en solteria en una societat que les menysprea i discriminen per això. Sorprèn tanta maduresa en una jove cineasta que es va estrenar amb aquesta pel·lícula.


– 25 de novembre: Tenemos que hablar de Kevin (We Need To Talk About Kevin, 2011) de Lynne Ramsay (Regne Unit) 

La mirada més àcida i complexa sobre la maternitat. Construïda com un puzle temporal, és una pel·lícula suggeridora, plena de petits missatges, rica en matisos i que segur que donarà lloc a una bona xerrada. Destaca pels seus protagonistes, interpretats per grans actors, especialment la protagonista Tilda Swinton, també per una fotografia estupenda, un muntatge atrevit i interessant, que donen un to gairebé hipnòtic.


– 2 de desembre: Close-Knit (Karera ga honki de amu toki wa, 2017) de Naoko Ogigami (Japó)

La maternitat trans continua sent un tema poc tractat al cinema. En aquesta pel·lícula veiem com una nena és abandonada per la seva mare, per la qual cosa es viurà amb el seu oncle, l’actual parella del qual és una dona trans. La pel·lícula se centra en la relació entre totes dues, mostrada amb molta sensibilitat, amb un bon equilibri entre drama i petits tocs de comèdia, amb una mirada realista que mostra molt de compte en els detalls, en els petits gestos, que aconsegueixen que en la seva senzillesa sigui molt emocionant. Destaca molt el paper de la nena actriu, pocs personatges infantils tan creïbles i autèntics.


-16 de desembre: La Ascension (Voskhozhdeniye, 1976) de Larisa Shepitko (URSS)

Obra mestra del cinema soviètic. Un intens i angoixant drama psicològic bèl·lic, sobre la supervivència i la delació entre partisans que lluiten contra els invasors nazis. És una pel·lícula impactant, en què la naturalesa (aquesta neu infinita) reflecteix a la perfecció l’estat anímic i psicològic dels personatges i de la pròpia pel·lícula.


 

Deixa un comentari