Nova edició de Cinefòrum Roig Dones Cineastes, un cicle trimestral de cinefòrums que vol visibilitzar el treball de les dones cineastes.
Els divendres a les 20:00 a l’Ateneu Roig (Carrer Torrent d’en Vidalet, 32-34). Amb taquilla inversa.
-21 de gener: The Farewell (2019) Lulu Wang (EEUU-China)
Basada en una experiència personal de la directora. Narra el viatge que fa la protagonista, d’origen xinès però criada a New York, a la Xina per acomiadar-se de la seva àvia, a la qual han diagnosticat una propera mort. Agredolça comèdia costumista sobre la família i els xocs generacionals i culturals, ben escrita, molt ben interpretada i dirigida amb solidesa narrativa, aconseguint un extraordinari equilibri entre drama i comèdia (de somriures més que de riallades), en una pel·lícula que es gaudeix.
-11 de febrer: Bar Bahar. Entre dos mundos (2016) Maysaloun Hamoud (Israel-Palestina)
Tres amigues que (con)viuen juntes: totes tres són dones, joves i palestines a Tel Aviv, cadascuna amb la seva particular forma d’encarar la vida i les relacions, així com el pes de les tradicions i de la pressió social. Una pel·lícula sobre la sororitat.
-4 de març: She’s Beautiful When She’s Angry (2014) Mary Dore (EEUU)
Ella és bella quan està enfadada. Documental que reflecteix el fort impacte que va tenir el feminisme als anys 60, sent el germen de tota una sèrie de canvis socials que no sempre s’han reconegut i valorat.
-18 de març: Alas/Wings (Krylya, 1966) Larisa Shepitko (URSS)
Una aviadora que ha estat una heroïna de guerra torna a la seva vida civil, amb la seva família i la feina… però no s’hi adapta. Drama sensible i ple de detalls que sorprèn per la maduresa emocional i narrativa de la llavors jove Larisa Shepitko, que s’estrenava amb el seu primer llargmetratge, ja amb costures de gran cineasta amb una sensibilitat especial a les càrregues psicològiques.
-8 d’abril: Más allá del silencio (Jenseits der Stille, 1996) Caroline Link (Alemania)
Senzill però emotiu drama d’una nena que és la connexió entre els pares sords i la resta del món, una pel·lícula que sap reflectir una situació d’amor i dependència, de responsabilitats i egoismes, amb els seus alts i baixos, i ho fa amb gran sensibilitat, tacte i empatia.